Després d'haver estat reflexionant sobre quin dels paradigmes s'ajustava més a la nostra manera de desenvolupar la ludoteca, hem arribat a la conclusió que els paradigmas interpretatiu-simbòlic i socio-crític són els que més s'adeqüen a la nostra política de formació.
El paradigma interpretatiu-simbòlic orienta la mirada cap a les persones. Aquí ens interessa el “procés” per arribar als objectius i el significat que dóna la persona.
Aquest és un dels dos paradigmes més ajustable a les nostres necessitats, degut al fet que treballa directament amb l'infant i s'ajusta a les seves necessitats. Fent referència, també, al model d'Elton Mayo (Models de les Relacions Humanes), la nostra institució està orientada a les relacions interpersonals i té en consideració aspectes socials per poder obtenir millors resultats.
A més de tot això, també tenim en compte les necessitats de l'individu, sobretot de l'infància i la seva necessitat de desenvolupar una creativitat. En comptes, el paradigma sociocritic en l'àmbit psicològic treballa a través de la construcció del coneixement i aquest fet ens interessa més ja que per nosaltres treballar a través del joc i de la coeducació entre els membres del grup crea coneixement sobre l'individu i sobre el context social en que viu. A més també ens interessa sobre el paradigma sociocrític el fet que treballa per crear persones crítiques i reflexives i això és un dels puntals més clars de la nostra ludoteca, ja que, uns dels objectius més remarcables de la nostra ludoteca és centrar-nos en crear persones crítiques amb elles mateixes i amb la societat que els envolta.
A més de tot això, també tenim en compte les necessitats de l'individu, sobretot de l'infància i la seva necessitat de desenvolupar una creativitat. En comptes, el paradigma sociocritic en l'àmbit psicològic treballa a través de la construcció del coneixement i aquest fet ens interessa més ja que per nosaltres treballar a través del joc i de la coeducació entre els membres del grup crea coneixement sobre l'individu i sobre el context social en que viu. A més també ens interessa sobre el paradigma sociocrític el fet que treballa per crear persones crítiques i reflexives i això és un dels puntals més clars de la nostra ludoteca, ja que, uns dels objectius més remarcables de la nostra ludoteca és centrar-nos en crear persones crítiques amb elles mateixes i amb la societat que els envolta.
El que voldríem remarcar és que la nostra manera de treballar és a través de l'autogestió sense un lideratge marcat ja que creiem que les persones que hi treballen poden arribar a un punt intermig a través del consens i de l'acord mutu. Per aquesta raó creiem que la nostra manera de treballar s'adequa al paradigma sociocritic ja que una de les bases d'aquesta paradigma és tenir un lider transformador i no autoritari.
Per últim, ja que hem escollit o agafat les característiques més apropiades a la nostra ludoteca de dos paradigmes diferents, el socio-crític i l'interpretatiu, volem esmentar un dels nous paradigmes emergent. Concretament, el paradigma comprensiu (Antunez & Gairín), que considera que una organització no es pot interpretar sota un únic model i els objectius s'assoleixen millor de forma col·lectiva que individual.
Per últim, ja que hem escollit o agafat les característiques més apropiades a la nostra ludoteca de dos paradigmes diferents, el socio-crític i l'interpretatiu, volem esmentar un dels nous paradigmes emergent. Concretament, el paradigma comprensiu (Antunez & Gairín), que considera que una organització no es pot interpretar sota un únic model i els objectius s'assoleixen millor de forma col·lectiva que individual.
Competències en aquest apartat: 1a, 2c
